Federigo Enriques

Matemàtich e filòsof dla siensa.
Federigo Enriques a l'era nassù a Livorn ai 5 ëd gené dël 1871 e a l'é mòrt a Roma ai 14 ëd giugn dël 1946.

A l'ha fàit ij sò studi universitari a Pisa, anté ch'a l'é stàit anlev ëd de Paolis. Laureasse dël 1891, a l'ha passà n'àutr ann a Pisa, madurand l'idèja d'andé a Turin pr'ëstudié con Corrado Segre. Ant l'otonn 1892 a l'ha vagnà un pòst ëd përfessionament ma, contra a lòn ch'a së spetava, a l'han assignaje coma sede l'Università ëd Roma. Tutun a l'ha podù passé chèich mèis a Turin, dal novèmber 1893 al gené 1894, cand a l'ha otnù l'ancàrich a l'Università ëd Bològna, anté che dël 1896 a l'ha otnù la càtedra ëd Geometrìa. Ambelelà a l'é restà fin-a al 1921. Dël 1922 a l'é stàit ciamà a Roma a mostré Matemàtiche complementar.

Le përsecussion rassiaj modìfica

Dël 1938 Enriques a l'é stàit ëslontanà da l'ansegnament; a l'ha podù torné a mostré ant ël 1944.

Pr'ëscapé a le përsecussion rassiaj e dzortut për continué a publiché, durant ël fassism a dovrava lë stranòm Adriano Giovannini. A l'é sota cost nòm che, për esempi, dël 1942 a l'ha publicà l'artìcol L'errore in matematica, anté ch'a fa na casìstica dj'eror pì comun an matemàtica.

Sò travaj modìfica

Enriques a l'é stàit un dij fondador ëd la geometrìa algébrica moderna.
A fasìa part ëd col filon ëd matemàtich e siensià ëd l'Eut-sent e Neuv-sent ch'a l'han sorpassà l'apriorism ëd Kant e ël positivism dl'Eut-sent, ma sensa robaté ant l'irassionalism.

Ansema al biòlogh e psicòlogh Eugenio Rignano, dël 1907 a l'ha creà la Rivista di Scienza che doi agn apress a l'ha cangià sò nòm an Scientia.
A l'ha fondà la Sossietà italian-a ëd filosofìa e dël 1911 a l'ha organisà a Bològna ël IV rëscontr antërnassional ëd filosofìa. Dal 1919 al 1932 a l'é stàit pressident ëd Mathesis.

Enriques a l'é ëdcò ocupasse dij problema dl'organisassion ëscolàstica, dzortut ant ij prim vint agn dël sécol ch'a fa XX. A l'era a pro dl'echilibri antra dissiplin-e umanìstiche e sientìfiche an tute le scòle scondarie e a duverté l'intrada a l'università da tute le scòle.

Enriques a l'ha arseivù la làurea a onor da l'Università ëd St Andrews.

A pòrto sò nòm modìfica

Euvre prinsipaj modìfica

  • Lezioni di geometria proiettiva (Bològna 1898, sconda edission 1903)
  • Questioni riguardanti la geometria elementare (Bològna 1900)
  • Sull'origine psicologica dei postulati della geometria
  • Problemi della scienza (Bològna, 1906)
  • Questioni riguardanti le matematiche elementari (1912)
  • Scienza e razionalismo (Bològna, 1912)
  • Lezioni sulla teoria geometrica delle equazioni e delle funzioni algebriche (1915-1934, con Oscar Chisini)
  • Per la storia della logica (1921)
  • Gli elementi d'Euclide e la critica antica e moderna (volum I-IV, Roma 1925; volum V-IX, Bològna 1930; volum X, 1932; volum XI-XIII, 1935)
  • Storia del pensiero scientifico (1932, con G. De Santillana)
  • La théorie de la connaissance scientifique de Kant à nos jours (Paris, 1934)
  • Compendio di storia del pensiero scientifico (1936, con G. De Santillana)
  • Le matematiche nella storia e nella cultura (1938)
  • Le superfici algebriche (1949)
  • Le dottrine di Democrito d'Abdera (publicà dòp soa mòrt)