Vladimir Ilyich Ulyanov, mej conossù com Lenin (an russi Ленин), nassù ai 22 d'avril dël 1870, mòrt ai 21 ëd gené dël 1924, a l'é stàit n'avocat e un rivolussionari russi e ël leader dël Partì Bolsevich e dla Rivolussion d'Otober.

A l'é stàit ël prim leader ëd l'URSS e dël govern comunista d'apress dla Rivolussion dël 1917. Le soe ideje a son conossùe com leninism.

Dël 1891 a l'avìa laureasse an lege, ma soe atività polìtiche a l'han portalo a esse confinà an Siberia. Liberà dël 1900, a l'ha ancaminà a viagé për l'Euròpa. Dël 1917, an pien-a Prima Guèra Mondial, a l'é rientrà an Russia con dij finansiament alman. La Rivolussion d'Otober dël 1917 a l'ha portà a la conquista dël podèj da part dij Bolsevich, e Lenin a l'é vnù a cap dël govern.

Soa salute a l'é pegiorà man a man, e dal 1922 a podìa pa pi bogesse. A soa mòrt, dël 1924, sò còrp a l'é stàit ambalsamà.