Pàul Diàcon (anviron 720 – 13 d'avril 800) a l'é stàit un monio benedetin e në stòrich longobard.


Vita modìfica

Nassù tra 'l 719 e 'l 725 an Friul, da na famija nòbil longobarda, a l'ha arseivù n'educassion ecessional për coj temp, miraco a la cort dël re longobard a Pavìa.

A l'ha peui vivù a la cort ëd Benevent anté che a l'é arfugiasse quandi Carl Magn a l'ha pijà Pavìa dël 774. A l'é intrà ant un monasteri sël lagh ëd Còm, e anans dël 782 a l'ha vivù a Montecassino andoa a l'ha conossù Carl Magn. Soe euvre literarie a son ëstàite motobin famose e chiel a l'é dventà 'n përsonagi motobin amportant ëd l'época carolingia.


Euvre modìfica

Soa euvra prinsipal a l'é Historia gentis Langobardorum, valadì na stòria nen completa an ses lìber, scrivùa dòp dël 787 e anans ël 795/6, miraco a Montecassino. A parla dla stòria dij longobard dal 568 fin-a a la mòrt dël re Liutprand dël 747.

Ëd la midema época a l'é soa stòria roman-a, che a l'é na continuassion dël Breviarium d'Eutròpi. A l'ha 'dcò scrivù na Gesta episcoporum mettensium (stòria dij vësco 'd Metz) fin-a a l'ann 766. A smija che a sia soa 'dcò na biografìa sël Papa Gregòri Magn.

A l'é stàit l'autor ëd l'imn a San Gioann Batista, da andoa a son peui stàite pijà le nòte musicaj.