Ël càuss a ramassa a l'é n'assion dovrà ant jë spòrt ëd combatiment e ant j'art marsiaj con ël but ëd desechilibré o ëd fé robaté l'aversari. A l'é fàit con ël (o la gamba) ansima al segment d'apògg ëd l'aversari. A peul esse realisà pì o men an àut an rapòrt a tèra.

La definission ch'as costuma ëd pì a l'é cola sì-dapress: "un càuss a ramassa as pràtica al ras ëd tèra e a l'é ëd sòlit ëd cita ampiëssa", a diferensa dël càuss a faussìa d'ampiëssa pì granda e pì potent.

As peul butesse an esecussion an vàire ass (da l'estern, da l'antern, anans, a l'andarera, e via fòrt) dl'art dl'aversari sia ansima a l'apògg prinsipal che a col secondari.

As treuvo vàire "forme ëd còrp" con dle posission d'anca varià, dzortut ëd facia, ëd profil o dë schin-a. Ij mécanism d'assion a peulo esse vàire e combinesse antra 'd lor (assion a pèndola a parte dël bassin, foèt con ël ginoj, rotativa, e via fòrt).

Ilustrassion an bòcs modìfica