Filòsof. Nikolaj Berdjaev a l'era nassù ant na famija aristocràtica a Kijv dël 1874. Studios ëd Marx, Berdjaev a l'era formasse an sl'idealism alman.
An tra 'l 1901 e ël 1903, për avèj aderì a 'd sìrcoj sossial-democràtich, Berdjaev a l'é deportà ant ël nòrd dla Russia. Apress la rivolussion dël 1917 a l'é ciamà a Mosca për pijé la càtedra ëd filosòfia a l'università. Na serie ëd seminari ansima a Dostojevskii, anté ch'a sosten ël faliment dl'utopìa marxista, a-i valo l'esili ant ël 1923. Berdjaev a va a Berlin e peui a Paris, sità andoa ch'a-i seurto ij sò scrit pì amportant e anté ch'a meuir dël 1948.

Euvre prinsipaj modìfica

J'euvre ëd Berdjaev a son anspirà a n'esistensialism religios, crìtich anvers l'ogetivism filosòfich e sientìfich modern. An tra soe euvre prinsipaj a-i son:

  • La filosofìa dla libertà (1916);
  • Na neuva età 'd mes (1924);
  • Ël destin ëd l'òm ant ël mond contemporani (1934);
  • Studi 'd na metafìsica escatològica (1946);
  • S-ciavensa e libertà dl'òm (1947).