Daniele Rosa
Daniele Vincenzo Rosa (Susa, 29 d'otòber 1857 – Neuve, 26 d'avril 1944) a l'è stàit un zoòlogh e linguista piemontèis specialisà 'nt lë studi dj'invertebrà. A l'era fieul ëd Norberto e Laura Valletti. Biografìa modìficaSò pare, deputà al Parlament Subalpengh, a l'era n'amis ëd Daniele Manin e për lòn a l'avìa dàit al fieul l'istess nòm. Norberto a l'era mòrt bin tòst, an lassand ij fieuj pcit a la soen ëd la mare, 'dcò chila mòrta apress dontré agn apress. Daniele a l'ha fàit jë studi classich a Turin e, për volèj dla famija, a l'era iscrivusse a la facoltà 'd giurisprudensa, che peui a l'ha bandonà përchè ch'a-j piasìo 'd pì le siense naturaj. A frequentava soens ël Museo 'd Zoologìa dl'Università 'd Turin, ch'a l'era 'ntlora un senter amportant djë studi zoològich. A n'era diretor Michele Lessona(1823-1894), compagnà da 'd dissépoj motobin ativ tanme Lorenzo Camerano (1856-1917), Ermanno Giglio-Tos (186 5-1926), e Alfredo Borelli (1857-1943[1]. Rosa a l'é laureasse al Università 'd Turin, con na tesi an sij pess d'eva dossa. A l'é conossù për soa teorìa ortogenètica dl'evolussion, ch'a l'é ciamà "ologénesi[2]". Soa teorìa a fasìa la propòsta che l'evolussion a fussa guidà da fòrse interne[3]. Lë stòrich ëd la siensa Peter J. Bowler a l'ha afermà che la teorìa dël Rosa an sla ologénesi a sia stàita "ignorà o bandonà dai fautor modern dël Neodarwinism[4][5]". Soa teorìa dl'ortogénesi a l'é nen considerà vàlida. Tutun, Rosa a l'ha fàit d'arserche 'd pèis ant ël camp ëd la biogeografìa e la cladìstica. Soe arserche a l'han influensà 'l bio-geògrafo Léon Croizat[6]. Il "Nov Latin" modìficaDaniele Rosa a l'ha 'dcò 'n pòst ant la stòria dl'interlinguistica, përchè a l'ha publicà dël 1890 un progèt ëd lenga artifissial ciamà Nov Latin[7], basà an sla semplificassion dël latin. Malgré sto progèt a l'abia pa avù tant séguit, a l'é stàit l'ispirator ëd vàire d'àutri progèt ëd lenghe internassionaj d'agiùt basà an sël Latin, tanme 'l mej conossù Latino sine flexione dël matemàtich Giuseppe Peano. Pubblicassion modìfica
Nòte modìfica
Bibliografìa modìfica
Anliure esterne modìfica
|