Color dle senture ëd Krav Maga
Bianch
Giàun
Groson
Verd
Bleu
Maròn
Nèir


Kravmaga o krav maga (an lenga ebréa "lòta/combatiment an contat") a l'é un sistema ëd combatiment còrp-a-còrp ch'a l'é stàit dësvlupà an Israel.

Stòria modìfica

A l'ancamin ëd j'agn 40 dël sécol ch'a fa XX, j'organisassion ipogee ëd liberassion as batìo për l'indipendensa dlë stat d'Israel. A l'época as podìa nen ten-e dj'arme. Ël fondador ëd kravmaga, Imi Lichtenfeld (nòm ebràich: Imi Sde-Or), a l'era un campion ëd bòcs, un campion ëd judo, espert an jiujutsu e n'acròbata. Apress la creassion ëd lë stat d'Israel, kravmaga a l'é vnùita l'art marsial ofissial amprendùa ant le fòrse ëd difèisa, dzortut ant j'unità speciaj ëd polissìa e dl'armada. A l'era ancorporà ant l'adestrament dl'armada da Imi Lichtenfeld, n'ufissial arnomà dle Forse ëd Difèisa d'Israel (IDF) e prinsipal instrutor dl'adestrament fìsich d'armada al Wingate Institute. A travers j'agn, ël kravmaga a l'é dventà na part d'adestrament ancorporà an vàire dissiplin-e. Ancheuj, a l'é mostrà an vàire dle scòle pùbliche an Israel.

Caraterìstica dël sistema modìfica

Kravmaga a l'é dësvlupasse con l'idèja che j'art marsiaj clàssiche as son dësvlupasse për combate d'arme diferente da cole dël di d'ancheuj. Donca, ëd neuve técniche difensive contra j'arme tanme j'arme da feu e granate a man a son ëstàite dësvlupà. Ij moviment a son sempi e a deuvro arfless naturaj ëd l'òm. Ël kravmaga a l'ha pa 'd kata o ëd sequense particolar che un a dev dovré. Jë student a deuvro ij moviment ëd base an congionsion con cheidun dij tanti àutri moviment con ël but ëd contrataché, l'idèja prinsipal a l'é d'acomodé se neuve situassion con dl'improvisassion. L'acent a l'é dzora la rapidità, la resistensa, la fòrsa, la precision e la coordinassion.

Dagià che kravmaga a l'é, për definission, për l'autodifèisa, a l'ha pa 'd regolament e donca as fan pa ëd competission. L'adestrament a l'é për l'usage praticàbil ant la realtà ëd tuti ij di. A-i é un sistema ëd senture colorà con na sentura nèira tipicaman conferìa apréss 8 o 10 agn ëd pràtica.